Cuidant al cuidador: la importància de pensar primer en tu mateix

Aquest post li ho dediquem a totes les famílies que han vingut demanant ajuda per a cuidar dels seus familiars; i a les nostres cuidadores professionals, que recullen el testimoni amb dedicació i afectuosament. 

Hi ha moments en què la vida et posa a prova. Especialment a les dones, que encara portem el rol de cuidadores molt gravat en la nostra cultura. 

Les persones que cuidem d'un familiar, solem també que cuidar de les nostres llars, fills i treball alhora. El que ens posa en una situació de pressió poques vegades suportable. Per amor a la persona major que cuidem, que sol tractar-se dels nostres pares o familiars molt pròxims, brindem les nostres cures amb gran generositat. Però si podem compartir la tasca, és molt millor, i les cures que brindem seran de millor qualitat.

Tenir una persona dependent a casa no és tasca fàcil. Hem d'ocupar-nos de la seva higiene personal, la seva alimentació, de la neteja de la seva llar, la compra, les gestions domèstiques, les visites amb els professionals de la salut, els medicaments. I també hem d'ocupar-nos del seu ésser. Saber si és feliç, què vol fer aquest avui, si li ve de gust menjar una cosa especial, on vol anar a fer el passeig de la tarda, o si vol anar a veure als seus amics, o els seus nets. És massa per a una sola persona. 

Normalment, no solem tornar-nos persones dependents d'un dia per a l'altre, tret que hi hagi un episodi traumàtic que el desencadeni. Tornar-nos persones dependents és un procés llarg, diari. La naturalesa d'aquest procés és la que fa que els familiars ens enxampem els dits sense adonar-nos. Comencem anant un dia o dos a la setmana a ajudar a dutxar, després alguna estona més a acompanyar a les visites mèdiques... i cada vegada són més coses. De sobte, no tenim vida pròpia. 

Abans que arribi aquest moment ja hem d'estar preparats per a delegar les cures. Ens estalviarem, almenys, dues coses: el fet que la persona dependent es negui a ser cuidada per algú que no sigui el seu familiar, i el fet que el familiar quedi esgotat físicament i mentalment. 

Cuidar a una altra persona no és dolent. Però és dur. Contractar els serveis d'una cuidadora a casa és la millor opció per a assegurar-nos que el nostre familiar rep les cures adequades. 

Cal tenir en compte, llavors, des de l'empatia, que les cuidadores professionals també queden esgotades si no se'ls dona el temps de descans que es necessita i s'exigeix per llei. És imprescindible que descansin diàriament, fent que una altra persona vagi a substituir-la durant almenys dues o tres hores diàries. També els caps de setmana és de descans obligatori. I no sols des de l'empatia; també des de l'egoisme; ja que una cuidadora cansada no podrà atendre bé al nostre familiar, a més de propiciar una baixa per ansietat o depressió per falta de descans i cures pròpies. 

De tant en tant, hem d'anar a donar-nos un massatge, a menjar a un restaurant que ens agradi, trepitjar la sorra de la platja a l'hivern. I sobretot, fer exercici, trenta minuts d'exercici diari alleugen l'estrès de la càrrega mental. Sortir a caminar a bon ritme és una molt bona opció, a l'abast de totes les butxaques! 

Les empreses privades de cures a la llar són de qualitat, i alleugen l'estrès que senten els familiars, ja que poden descansar i delegar a un professional les cures de la persona major. La família pot sol·licitar un cuidador per hores o un cuidador intern, tant per al torn d'entre setmana com per al de cap de setmana. El suport de Granma és indispensable perquè el servei compleixi amb els requisits de qualitat i amb la normativa laboral vigent dels empleats de llar.